ESPACIO DEL LECTOR

En octubre de 1977, pocs mesos després de celebrades les primeres eleccions democràtiques, tingué lloc  a València la manifestació més gran que els valencians han estat capaços de fer. Més de mig milió de persones demanaren l’autonomia per al País Valencià. No hi hagué cap problema quant al nom –tothom els acceptava tots–, les banderes –hi havia de tots els colors i tipus– ni la llengua –cadascú cridava en la que volia. Ai! Eren altres temps més esperançadors (i algú es va encarregar de “trencar-ho”).

Sembla que hi ha 4011 festers en Alcoi, imaginem que hem arribat a que 25 siguen dones, si els càlculs no fallen, és un 0.6 %. Aquest abril hem sentit dir a algun "manó" de les festes que la igualtat s'està aconseguint, i que nosaltres, Fonèvol, ens encabotem en veure la botella mig buida. 

Nada más llegar a Downing Street en 1979, Margaret Thatcher puso en sus labios las palabras de san Francisco de Asís: “Donde haya discordia, que yo ponga paz”. Pues bien, ni ahora, en el momento del adiós, se podría afirmar que lo consiguió, y los británicos siguen divididos y enfrentados ante su sombra alargada entre abucheos y aplausos. Pero remitámonos a algunos hechos.

El 13 d’abril se celebra el 30é aniversari de la inauguració de la Casa de Cultura en l’antic edifici del Banc d’Espanya. L’equip de govern municipal va decidir celebrar-ho amb una exposició de la col·lecció d’Art de què disposa l’Ajuntament d’Alcoi i que serà la primera d’una trilogia. Aquesta inicial la formen pintures que van del segle XVI fins la dècada de 1930, l’any que ve amb la resta de pintura amb autors contemporanis  i la tercera, per a l’any 2015, amb escultura i obra gràfica. Cada exposició anirà acompanyada de l’edició del seu corresponent catàleg.

La Generalitat Valenciana manté un deute amb les alcoianes i alcoians de 8’3 milions d’euros, diners que deu a l’Ajuntament d’Alcoi i que ixen de la butxaca de tota la ciutadania. Hi ha més, recentment s’anuncia l’acomiadament de vuit mestres i dos unitats educatives a l’educació infantil i primària pública de la ciutat. Els dependents continuen, desesperadament, reclamant els seus diners, que els corresponen per llei i el PP es nega a entregar. Els jutjats ens han costat, a tots els qui paguem impostos, 3’5 milions d’euros, deute que la Conselleria de Castellano no reconeix. 

Aquest dimarts ens vam reunir amb Rafael Tortosa, el president de l'ASJ. Durant la reunió   li vam preguntar quines accions concretes ha realitzat l’ASJ fins ara per impulsar mesures per a la conciliació i normalització de la incorporació de la dona a la festa amb tots els drets, i quines pensa dur a terme en el futur.